El Club Tennis Lleida va ser escenari, ja fa unes setmanes, d’un esdeveniment molt especial i de rellevància: una taula redona dedicada a la dona, el talent, el lideratge i l’esport. Una gran trobada cultural, que va atreure un públic nombrós i que va evidenciar el creixent interès i la importància que té aquesta temàtica, en molts àmbits de la societat actual.

La taula rodona estava integrada pel president de la Federació Catalana de Tennis, i diferents vocals de la seva junta; les ex tennistes Arantxa Sánchez Vicario i Neus Avila... i diferents figures de l’esport i del lideratge femení, que van compartir les seves experiències i perspectives. Es va posar en valor també l’evolució i el paper de la dona en l’esport, i es va relatar com, al llarg dels anys, les dones han anat guanyant terreny i visibilitat en un camp històricament dominat pels homes.

Es va subratllar la importància del lideratge femení en l’esport, que sempre aporta participació activa, compromís social, sociabilitat, comunicació afectiva, foment del treball en equip, millor capacitat per a delegar i d’adaptació al canvi i el desenvolupament de la col·laboració i de l’empatia. Les dones líders propicien de forma natural la inclusió de tots els membres de l’equip, exercint un lideratge més horitzontal, demanant i acceptant propostes i idees de tots els integrants.

Cal dir que s’han aconseguit avenços significatius, però és fonamental remarcar que encara queda molt per fer per una veritable igualtat de gènere. No només es tracta d’ocupar posicions de poder, sinó també de poder d’influir positivament en la formació de futures generacions de dones esportistes.

A més, es van abordar les barreres i desafiaments als quals les dones s’enfronten en l’àmbit esportiu. Estre aquests desafiaments es troben, entre altres, la necessitat de desenvolupar l’esport base per a joves i nenes; aplicar estratègia d’igualtat de gènere i polítiques de formació inclusives; o crear polítiques de protecció.

Altres aspectes són el d’incrementar la participació de les dones en el lideratge i en tots els nivells professionals; poder incrementar l’assignació de recursos en l’esport femení; fer una millor i major cobertura mediàtica i un màrqueting lliure de prejudicis sexistes; o promoure els èxits de les dones. Aquests són passos essencials per a construir un futur més equitatiu.

Aquesta taula rodona va servir com a plataforma per destacar l’impacte positiu que l’esport pot tenir en la vida de les dones: la pràctica esportiva no només contribueix al benestar físic i mental, sinó que millora l’autoestima, enforteix habilitats de lideratge, treball en equip, perseverança i resiliència.

Qualitats totes elles que afavoreixen el creixement personal i professional de les dones. Sense oblidar que es poden convertir en inspiració com models a seguir i mostren a homes i dones com iguals.

La dona, el talent, el lideratge i l’esport són temes interconnectats, que requereixen una atenció i acció contínues. Aquesta taula rodona és un exemple d’esdeveniments important per donar visibilitat als èxits, identificar els desafiaments i promoure un canvi positiu. L’evolució de la dona en l’esport és un camí en constant construcció, i és responsabilitat de tots i totes donar suport i fomentar un entorn on les dones puguin aconseguir el seu màxim potencial i liderar amb èxit. En l’actualitat, les dones són exemple de dedicació, força, intel·ligència i responsabilitat, reflectint la seva capacitat per superar adversitats, que se li imposen en aquesta societat, tan desigual i definida en contra.

Té límits l’esport femení? Simplement, una dada: en els Jocs Olímpics de París (2024), la Delegació Espanyola va arribar amb una major representació femenina que masculina: 192 dones i 190 homes. Queden molt lluny aquells temps en què el baró Pierre de Coubertain, va afirmar a Atenes al 1896, que “les dones només tenen una tasca en l’esport: coronar als campions amb garlandes; per les dones, la gràcia, la llar i els fills; reservant per als homes la competició esportiva”. Per al francès l’esport femení no era “pràctic ni interessant ni estètic”.

Gràcies a l’esforç i valentia del món femení, la història no li ha donat la raó. Unes Olimpíades comporten igualtat, també salut, educació i superació d’estereotips. Aquests Jocs han estat els primers paritaris de tota la història. Tot un èxit, que no hagués estat possible sense el compromís, l’esforç i la il·lusió de tantes dones que es van convertir, en esglaons d’una cadena per la igualtat.

L’auge en la pràctica esportiva de la dona, és un dels fenòmens més significatius dels últims anys i es correlaciona amb el creixent potencial econòmic de l’esport femení. La bretxa salarial de gènere segueix sent una preocupació en molts esports. Això també és evident en el lideratge esportiu de les dones, que permet sempre una mirada diversa, necessària i enriquidora i que segueixen estant sub-representades, ocupant només el 27% dels rols executius en les Federacions Esportives internacionals.

L’equiparació salarial és una batalla que avui sembla llunyana, però és qüestió de temps que els sous es vagin igualant. De la mateixa manera que avui ens sembla arcaic, vell i antiquat el comentari de Pierre de Coubertain.

Aquest article el dedico a totes les dones lliures, segures, intel·ligents, fortes, orgulloses de si mateixes, independents, valents i responsables, que lluiten cada dia per defensar el seu espai en el món.

José Luis Solans Pueyo

President del Club Tennis Lleida. Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a la UdL