ELS VALORS SÓN EL GPS DE L’ÀNIMA

La pista central del Club Tennis Lleida es va convertir, el passat juliol, en l’escenari d’una conferència inspiradora i inoblidable gràcies a la presència i a les profundes reflexions del comunicador Pedro García Aguado, el nostre estimat ‘Hermano mayor’ i conegut referent en la promoció de valors i educació. Cada paraula que va pronunciar va ressonar en el cor de tot els presents, deixant una profunda empremta d’aprenentatge i autoexamen. L’esdeveniment, organitzat en col·laboració amb Esade Alumni Lleida, va reunir una gran audiència que buscava respostes i solucions a certs problemes que ens trobem en la societat i en les nostres vides.

Un Pedro Aguado que va reconèixer, humilment, que la brillantor dels èxits de la seva carrera esportiva estava ocultant, en la penombra, la realitat d’un jove que, fins als 30 anys, va viure presoner de les drogues i de les addiccions. S’ha de ser molt valent per caure tan profundament com la seva addició el va fer caure, per recuperar-se i comptar-ho amb un únic objectiu: ajudar els que també ho estan passant malament.

Pedro, ens vas recordar la importància d’entendre i donar suport als nostres i a les nostres joves en un món cada cop més complex i desafiant. Per tal de guiar a les generacions futures cap a un camí d’èxit i de realització personal, és essencial fomentar valors com el respecte (que és el fonament de totes les relacions humanes), la tolerància, el treball dur, la dedicació i la responsabilitat. La nostra generació ha creat uns joves molt sobreprotegits, plens de confort i vivint en un món de Walt Disney, però els hem deixat desvalguts, privats de les eines defensives necessàries per tal de sobreviure, i així els hem apartat de la vida real i dura del cada dia.

L’educació no només s’aprèn a les aules del col·legi, s’aprèn a casa, al carrer i en cada experiència de la vida. Els hem donat una educació híper-protectora: que no pateixin, que no es frustrin, que no tinguin dolor,... Gran error. La tolerància a la frustració és una habilitat crucial per al creixement i per al desenvolupament personal. Hem d’ensenyar als nostres fills que la frustració és una emoció normal, que l’important és saber canalitzar-la i aprendre d’ella. Hem de saber que el fracàs ensenya allò que el triomf amaga. La vida està plena d’obstacles i de desafiaments: ensenyar als nostres fills i filles a bregar amb la frustració és preparar-los per al món real. Enfrontar-se a la frustració és una oportunitat per enfortir la seva empatia, resiliència i autoestima, i una escola per aprendre a superar-la. Quan vinguin moments difícils, que vindran, no sabran reaccionar, perquè no els hem ensenyat els valors de l’esforç i el sacrifici. Hem fet uns adolescents ‘plastilina’.

Gràcies per recordar-nos que la família és el refugi on trobem amor i suport incondicional. La immensa majoria de pares i mares ens hem deixat la pell perquè els nostres fills i filles tinguessin tot el que nosaltres no hem tingut mai, però no els hem ensenyat a deixar-se també la pell. Als nostres fills i filles no els hem ensenyat a valorar les coses. Perquè aquestes no cauen del cel. Les coses ningú no te les regala. S’han de guanyar. No podem permetre que els nostres fills i filles facin el que vulguin, perquè això genera tirans. Ser massa permissius en l’educació amb els fills i filles sempre dona mals resultats, perquè no ajuda a que es puguin desenvolupar en el futur. Tampoc s’ha de ser massa durs i imposar-se a cops, doncs s’allunyaran de nosaltres. S’ha de buscar sempre un equilibri. Ensenyar-los a valorar allò que tenen és una de les lliçons més importants que podem donar-los-hi. L’educació comença amb l’exemple que donem cada dia. Fomentar la gratitud en els nostres fills i filles és cultivar una actitud positiva respecte a la vida. L’educació no només es tracta de coneixements acadèmics, sinó també de valors i d’ètica. Hi ha una gran necessitat que els pares i mares tinguin una major intel·ligència emocional i siguin més afectius. És cert que avui dia hi ha un canvi educatiu. S’ha passat d’unes escoles molt estrictes i autoritàries a una escola molt més relaxada i amb un missatge de que “tot és fàcil, esforça’t el mínim per aprovar o passar el curs”. Aquesta excessiva permissivitat s’ha traslladat, en certes ocasions, a les llars i pot provocar mals comportaments. Aguado també ens va recomanar que hem d’educar i estimar els fills i filles que tenim, no els que ens agradaria tenir.

Gràcies també per recordar-nos la importància d’aprendre a perdonar i a no jutjar. Pedro no va escatimar temps per abordar el tema de les drogues, destacant l’urgent necessitat d’educar els nostres joves i fills sobre els perills que comporta el consum de drogues i proporcionar-los-hi alternatives més saludables per bregar amb les pressions de la vida. Gràcies per ensenyar-nos a saber parlar amb nosaltres mateixos. A saber-nos perdonar. A ser feliços. A trencar la cultura, avui molt estesa, de donar sempre la culpa als altres. A no perdre mai la capacitat d’interessar-nos ni de ser curiosos en la vida. A no deixar mai d’aprendre ni de sorprendre’ns cada dia.

Tots sabem que la vida és una muntanya russa: hem de gaudir de cada pujada i aprendre de cada caiguda.